Carme Miralles-Guasch

Els nostres valors

Aquests són els principis rectors que guiaran la nostra trajectòria. Els fem explícits perquè esdevenen un compromís de la nostra futura actuació.

COMPROMÍS I RESPONSABILITAT

Si la comunitat universitària es despreocupa de l'autogovern, no podrem evitar que ens l'imposin des d'altres instàncies. Per això, cal el compromís decidit de les persones que en formem part; de totes, professorat, estudiants i personal tècnic, de gestió i d’administració i serveis.
Aquest compromís pot adoptar formes diverses, en la docència, en la recerca, en la transmissió de coneixement a la societat. També, però, en la política i la gestió. Tots aquests compromisos han d’anar acompanyats d’una valoració adequada.
És clar que l'avinença comporta una responsabilitat bàsica. No es pot assumir un càrrec prescindint de les persones que ens han precedit ni ignorant les que ens succeiran. Per això cal situar-se en una perspectiva àmplia i establir anàlisis molt acurades. Cal tenir present d’on prové la institució, definir quins projectes de futur immediat cal emprendre i deixar-ne endegats d’altres que s’acabaran o es modificaran en el futur.

Un bon lideratge és imprescindible en qualsevol organització, però les tasques de direcció no tenen cap èxit si el lideratge no es vincula a la cordialitat. I més en una institució com la universitat, que s’autogoverna. Aquesta empatia implica ser molt a prop de les persones, escoltar-les i donar resposta a les seves preocupacions; en definitiva, vetllar perquè el seguiment dels grans projectes no acabi desdibuixant la importància de la gestió diària i del contacte personal.
No es pot arribar a l’excel·lència sense una cultura organitzativa acollidora de suport mutu, que fomenti l’aprenentatge i el creixement personal i professional de tothom. Un lideratge que genera un clima laboral inadequat de forma persistent, no és un bon lideratge.
L’actitud cordial té cura de les persones amb les quals es treballa.

La UAB és una universitat molt diversa, que ha de cohesionar diferents sensibilitats, de vegades oposades. Aquesta diferència d’interessos s’ha de tractar amb transparència, equilibri i consens. La cerca de l’interès col·lectiu no pot deixar de banda opinions singulars o minoritàries. Per aquest motiu és cabdal promoure activament la participació de la comunitat universitària, amb el convenciment que qualsevol decisió és més legítima si emana de la discussió i del consens i, en darrer terme, de les majories àmplies, quan l'acord no és possible.
La confiança i el compromís es fonamenten en la comunicació oberta i honesta. Assegurar l’accés a la informació és bàsic. D'aquesta manera tothom pot, si no compartir, sí entendre les decisions que es prenen en l’exercici de qualsevol càrrec.
No s’ha d'estalviar la creació d’espais d’informació i de discussió que vagin més enllà dels estrictament estatutaris, si poden ajudar a trobar solucions.

Els reptes i els problemes s’han d’abordar des d’un enfocament professional. És necessari que tots els nostres processos incorporin les millors pràctiques. No podem considerar-nos una organització "especial", en la qual problemes i reptes s’aborden d’una manera "diferent". La universitat no és una illa en la societat. Ras i curt: és la societat. I la societat ens demana que abordem els problemes amb professionalitat, especialment quan la seva solució és incòmoda o difícil.